COMUNICATS


 


ADDIF C. Pere Vergés 1,  planta 11, despatx 8 · 08020 Barcelona

DocumentsDocuments.html
EnllaçosEnllacos.html
Vols rebre informació de les nostres activitats i notícies ?
Dona’ns el teu mailhttp://addif.us5.list-manage.com/subscribe/post?u=0584892cd1e48572723baad8d&id=644dbfa0a2http://addif.us5.list-manage.com/subscribe/post?u=0584892cd1e48572723baad8d&id=644dbfa0a2http://addif.us5.list-manage.com/subscribe/post?u=0584892cd1e48572723baad8d&id=644dbfa0a2http://addif.us5.list-manage.com/subscribe/post?u=0584892cd1e48572723baad8d&id=644dbfa0a2shapeimage_5_link_0shapeimage_5_link_1shapeimage_5_link_2

Contacte

933 134 959

Documents.html
Enllacos.html
mailto:as.addif@suport.org?subject=asunto%20del%20mensaje
http://addif.us5.list-manage.com/subscribe/post?u=0584892cd1e48572723baad8d&id=644dbfa0a2
https://twitter.com/ADDIF_adopcio
https://www.facebook.com/pages/Addif-adopci%C3%B3-i-acolliment/150944724950768?ref=tn_tnmn

Segueix-nos!

Davant la tràgica mort de la petita Asunta, filla adoptiva d'origen xinès,

donem difusió al Comunicat  d'AFAC, amb el que ens identifiquem plenament


Queridas familias,


Ante las numerosas llamadas recibidas en AFAC desde diversos medios de comunicación para solicitar nuestra opinión sobre el desgraciado acontecimiento, hemos optado por declinar la posibilidad de formular cualquier declaración.


La muerte de cualquier criatura es ya de por si un hecho muy desdichado. La muerte de Asunta, de confirmarse las circunstancias en que se ha producido, no tiene calificativo alguno. Es, sencillamente, terrible, y lo es con indiferencia de las características de la víctima. El hecho que Asunta fuese una menor adoptada originaria de China es simplemente un elemento casual que no debe ser para nada tomado en consideración.


Es por ello que entendemos y valoramos que, al margen de lamentar y condenar la muerte de Asunta, AFAC no tiene ni debe realizar aportación alguna a ningún medio de comunicación puesto que no es un hecho vinculado con los procesos de adopción ni los elementos que la conforman.


AFAC

Barcelona, octubre 2013

Sobre la adopción internacional


La adopción internacional es una medida de protección para la infancia adoptable que no encuentra familias adoptivas en su país de origen. Impedir la adopción internacional por los intereses políticos o por  las creencias religiosas de los gobiernos, es un atentado contra el derecho de todo niño-a a tener una familia, contra el interés superior del niño-a al que alude  la legislación internacional. La normativa aprobada recientemente en Rusia, prohibiendo la adopción a estadounidenses, o en Mali y Marruecos, prohibiendo la adopción a extranjeros,  vulnera los derechos de la infancia más desfavorecida, condenándola a la institucionalización. Desde Addif lamentamos profundamente que determinadas  leyes lesionen los derechos humanos y esperamos que la presión internacional y los organismos de protección de la infancia consigan que la adopción internacional, legal, transparente y ética, actúe como medida de protección de la infancia allí donde sea necesaria.


ADDIF -Adopció i Acolliment-

Barcelona,  enero 2013  


Comunicado de CORA

sobre la situación que están viviendo las familias en espera de una adopción en Etiopía


En las asociaciones pertenecientes a CORA llevamos tiempo recibiendo quejas de familias que tienen abierto un proceso de adopción en Etiopía. Varios Organismos Acreditados (ECAIS) están solicitando a las familias cantidades entre 7000€ y 13000€ para continuar con sus procesos en dicho país. Estas cantidades no están estipuladas en sus contratos y en algún caso se intentan justificar como “mantenimiento del menor”.

 Desde hace tiempo venimos denunciando las irregularidades en Etiopía, pero en este caso la irregularidad se da aquí en España. Los Organismos Acreditados, en tanto que son entidades acreditadas por las autoridades competentes, están obligadas a respetar las tarifas aprobadas por estas últimas. No es admisible por tanto que exijan a las familias pagos adicionales que no estaban contemplados en los contratos que en su día fueron firmados.

 La Conferencia de la Haya, a través de la publicación Acreditación y organismos acreditados para la adopción: Principios generales y Guía de Buenas Prácticas No 2, publicada en 2013, indica que “es necesario distinguir estos pagos de los costes de la adopción”, que en España deben ser expresamente aprobados por la autoridad que acredita a las Ecais. En sus págs. 92-93, la guía señala:

 “las contribuciones exigidas por el organismo acreditado a los futuros padres adoptivos (...) pueden ser para determinadas instituciones (por ej., para los costes de cuidado del niño), o para proyectos de cooperación del organismo acreditado en el Estado de origen. (...) El pago no constituye necesariamente una obligación legal, y los organismos acreditados pueden presentar la petición en términos de ‘contribución encarecidamente recomendada’, pero en la práctica es ‘obligatoria’ para los futuros padres adoptivos en la medida que su solicitud no será tratada si no se hace el pago”.

 La guía desalienta estos “pagos directos a las instituciones debido a los posibles dilemas éticos vinculados con los mismos” (p. 93) y señala que

 “Durante el procedimiento de adopción no se deberían solicitar donaciones ni a los organismos acreditados, ni a los futuros padres adoptivos. De este modo, se evita que las donaciones influyan en la asignación de los niños. Desafortunadamente, a veces, estas “donaciones” son exigidas en una etapa avanzada del procedimiento de adopción por una persona en la institución o por un funcionario, y los donantes pueden sentir que deben pagar para que su adopción avance. Esta práctica es muy poco ética y debería ser ilícita”. (p. 94)

 Aún cuando Etiopía no ha ratificado el Convenio de La Haya sobre adopción internacional –cuyos principios están pensados para garantizar que las adopciones se realizan en el interés superior de los niños–, España, como país firmante y comprometido en la lucha contra el tráfico de niños, no debería admitir en las tramitaciones prácticas que ponen en peligro la legitimidad y transparencia de los procesos de adopción.

 Estos hechos irregulares vienen a confirmar las sospechas que se vienen detectando desde hace años sobre la legalidad de los procedimientos de adopción en Etiopía, y que a nuestro entender aconsejan cerrar la tramitación de adopciones en este país en tanto no se acredite la existencia de las garantías necesarias.

 Desde la Federación CORA y desde todas las asociaciones que la conforman, queremos expresar nuestro apoyo a todas las familias que se están encontrado con estas solicitudes de dinero. También queremos pedirles que lo pongan en conocimiento de sus administraciones y que exijan a estas que hagan lo necesario para que se erradiquen estas malas prácticas. Así mismo, les recomendamos que las denuncien también ante la Oficial Legal Principal de la Conferencia de la Haya, con la que pueden contactar a través de la siguiente dirección de correo electrónico, lmm@hcch.net o bien secretariat@hcch.net.



CORA Coordinadora de asociaciones en defensa de la adopción y el acogimiento

Marzo 2016        

Major transparència a les llistes d’espera per adopció nacional


Fent-nos ressò de les recomanacions presentades pel Síndic de Greuges a l’ICAA, arrel de les queixes d’algunes famílies en espera per adopció nacional (que també han arribat a l’associació), creiem del tot necessari que l’ICAA millori la transparència, i per tant la garantia, en els processos d’assignació a l’adopció nacional. Amb aquest objectiu demanem que s’ informi públicament, i amb la deguda confidencialitat en dades personals, sobre:


oAny de sol·licitud de la família,  perfil de la família i  perfil de l’infant assignat, en les assignacions que es realitzin.

oNombre de famílies, any de sol·licitud i perfils de les famílies en llista d'espera.

oNombre d’infants adoptables i els seus perfils.

oAssignació d’un codi alfanumèric a les famílies en espera per a que puguin saber en quin lloc es troben de la llista.


Aquesta petició ha estat degudament traslladada des d'Addif als responsables de l'ICAA, a la darrera reunió que vam mantenir el passat mes de juny. Esperem que aviat es prenguin decisions que millorin la transparència, per tal que el procés d'assignació sigui just i amb més garanties. 


ADDIF-Adopció i Acolliment-

Barcelona,  setembre 2015        

A propòsit de la gestació subrogada


Des d'Addif, Associació en Defensa del Dret de la Infància a la Família -Adopció i Acolliment-, creiem que la gestació subrogada, popularment coneguda com a "ventre de lloguer", suscita molts dubtes ètics i que, per tant, podria comportar riscos emocionals i psicològics, tant per la dona que participa com a gestant, com pels futurs pares i fills.


La maternitat subrogada suposa, a la majoria de països on es practica, l'ús del cos de la dona a canvi d'uns diners. La dona utilitzada com a mitjà que satisfà el desig d'un altre, i no com a fi en si mateix. Dones, en molts casos, amb importants necessitats econòmiques. Infants engendrats perquè prèviament hi ha hagut un acord econòmic ...


Recórrer a un ventre de lloguer suposa reduir el procés d'embaràs i part, a un fenomen biològic, quan tots sabem que la gestació, el part i el naixement d'un infant té importants implicacions emocionals i psicològiques,  tant per a la mare gestant com per l'infant que neix. 


És important  distingir entre "paternitat adoptiva", "paternitat subrogada" o "paternitat per reproducció assistida":

L'adopció és una mesura de protecció per aquells infants que han perdut la seva família d'origen. La paternitat adoptiva respon, doncs, al desig de paternitat d'uns adults i  al dret de tot infant  en desemparament a tenir el suport d'una família. 


La subrogació respon al desig de paternitat/maternitat d'uns adults que fan ús d'altres adults (dones que s’embarassen per a ells a canvi d'una contraprestació econòmica) per acomplir-ho. De la mateixa manera, l'infant haurà estat concebut per satisfer el desig d'uns adults i a canvi d'uns diners. 


La reproducció assistida, amb donació de gamets o sense, no requereix demanar a una altra dona que tingui un embaràs, un part i que doni el nen que ha nascut d'ella a una altra persona o parella. Com ja hem dit, no podem obviar que tot això té unes implicacions psicològiques i emocionals importants, no es pot reduir a "un treball biològic que algú fa per un altre".


Un procés tan íntim, tan important en la vida de qualsevol dona, que suposa el desenvolupament i naixement d'un nou ésser, mai s'hauria de comercialitzar, mai hauria de  deixar de ser una fi en si mateix.


La maternitat subrogada és il·legal a l'Estat Espanyol, el que comporta evidents inseguretats i problemes jurídics en aquest tipus de filiació.  Som conscients, però, que són ja molts els infants arribats al nostre país a través de la gestació per subrogació. I les xifres augmenten any rere any perquè suposa un pròsper negoci econòmic per a les empreses o entitats que s'hi dediquen. Serà important que els pares per subrogació tinguin en compte les complexitats i els clarobscurs que aquesta pràctica comporta, perquè hauran d'enfrontar amb els seus fills les conseqüències que pugui tenir aquest fet en el seu desenvolupament emocional i psicològic, així com les contradiccions a  nivell ètic que tot això els hi pugui comportar.


Per això és del tot necessari, i des d’Addif així ho demanem, que els professionals de la psicologia alertin a les famílies, de  manera preventiva, d’aquestes complexitats i riscos, a nivell psicològic, emocional i ètic. 


I és per tot això que Addif, com a associació de famílies, s’adhereix al Manifest “No somos vasijas”

(http://nosotrasdecidimos.org/nosomosvasijas/) signat per les filòsofes Amelia Valcárcel, Victoria Camps,  Alicia Miyares (...), les juristes Maria Luisa Balaguer, Mar Esquembre (...), les escriptores Laura Freixas i Gemma Lienas (...), la periodista i presidenta (2003-2007) de la FELGTB, Beatriz Gimeno,  entre d’altres...  Manifest també adherit a la campanya internacional Stop Surrogacy Now ( http://www.stopsurrogacynow.com/)


ADDIF-Adopció i Acolliment-

Barcelona,  novembre 2015


Programa "Amb veu de Dona". Ràdio Sants. Entrevista sobre Subrogació a Puri Biniés, coordinadora d'Addif (29/4/2017)


En relació a les declaracions fetes per la Consellera d'Afers Socials i Famílies, sobre el possible plantejament de tancar les adopcions amb Rússia pels casos de SAF


En relació a les declaracions fetes per la Consellera d'Afers Socials i Famílies, Dolors Bassa, sobre el possible plantejament de tancar les adopcions amb Rússia perquè estan venint molts infants afectats pel SAF (Síndrome d'Alcoholisme Fetal), des de l'Associació Addif manifestem la nostra preocupació. Un infant amb alguna dificultat important, derivada d'alguna discapacitat o malaltia, requereix, més que cap altre, del suport d'una família i de la societat en general. Naturalment, tal i com també diu la Consellera, el país ha d'informar a les famílies adoptives d'aquestes dificultats de l'infant. Però tancar el país perquè molts dels infants que arriben tenen dificultats, podria ser una clara discriminació. Tots els infants tenen dret a una família i els pares adoptius han d'estar preparats per acceptar la criatura amb les seves particularitats. Evidentment, els informes mèdics han de ser fiables i si un país considera que tots els infants adoptables tenen necessitats especials, les famílies que s'hi interessin per la seva adopció han d'estar informades d'aquesta característica. Així com els països d’origen dels infants tenen l’obligació d’informar de l’estat de salut dels menors, la nostra Administració té l’obligació d’informar i formar a les famílies adoptives de manera que ajustin les seves expectatives a la realitat dels menors d’uns i altres països, per tal que exerceixin la seva paternitat amb plena responsabilitat. Esperem que els contactes entre la Generalitat i l'Administració russa permetin millorar la transparència dels processos i que els infants russos, amb necessitats especials o sense, que necessitin una família la puguin trobar.


ADDIF-Adopció i Acolliment-
Barcelona, 22 de juliol de 2016
Podeu escoltar l’entrevista a la consellera en aquest link (minut 12'20''):
http://play.cadenaser.com/audio/035RD010000000118943/


Ens complau el comunicat publicat, després de les declaracions de la Consellera,  des de la Conselleria d'Afers Socials, al que es diu que "l’ICAA està prioritzant la recerca i el disseny de recursos pel infants amb SAF, la majoria d’ells provinents de l’adopció internacional en països de l’Europa de l’Est". El podeu llegir sencer aquí:

http://premsa.gencat.cat/…/comunicat-licaa-relacio-adopcion…

Protecció o desprotecció de menors?
Noia sota tutela de l’Administració i no se sap on viu


Els avenços socials i legislatius han permès que per garantir l’interès superior dels infants s’hagin creat mesures protectores a través de les quals l’Administració assegura un entorn sa i protector als infants, en el cas que les seves famílies no el garanteixin o el posin seriosament en risc. D’aquí els suports i ajuts a famílies vulnerables, o mesures de protecció com l’acolliment en família extensa, en família aliena o l’adopció. L’estada en Centres Residencials fa temps que és objecte de crítica i les orientacions, tant professionals com legislatives, marquen ja l’objectiu que cap infant, començant pels de 0 a 6 anys, estigui vivint a un Centre Residencial.

La retirada d’un infant d’una família, per part de l’Administració, ha d’estar

profundament argumentada, objectiva i professionalment. És a dir, requereix proves objectives i arguments, tan de l’entorn social com dels professionals, que l’avalin sense cap mena de dubtes. L’Administració acompleix en la immensa majoria de casos amb aquest objectiu, en som plenament conscients. Però quan no ho fa cal dir-ho, per tal d’ajudar a millorar pràctiques, protocols, per tal de continuar garantint una feina ben feta i orientada a la protecció dels infants.

Per això, des d’Addif, volem cridar l’atenció sobre un cas particular denunciat recentment a la premsa. Després de 7 anys de convivència, l’ICAA va retirar al 2015 la guarda a una mare acollidora monoparental que tenia al seu càrrec dos germans, una nena i un nen que ara tenen 14 i 11 anys respectivament.

Es tractava d’un acolliment preadoptiu (inici de la convivència en 2008) amb informes favorables d’adaptació, convivència i vinculació fins a un primer informe desfavorable al juny de 2015 (en el que es deia que des del 2011 la mare acollidora exposava series dificultats de convivència amb la nena als Serveis d’orientació i seguiment de la ICIF i que malgrat el suport rebut la relació havia anat empitjorant). Aquest informe no aportava opinions de

psicòlegs, ni dels mestres dels nens i reflectia també que la nena (12 anys llavors) demanava d’anar a un centre mentre que el nen mostrava un bon vincle afectiu amb l’acollidora. Al setembre de 2015 l’ICAA dicta resolució de deixar sense efecte l’Acolliment preadoptiu i ingressa als dos menors en un Centre Residencial. La noia (14 anys ara) s’ha escapat vàries vegades del Centre de Menors, ha estat traslladada a un altre centre, separant-la del germà, i actualment, després d’una nova fugida, no se sap on és (a la mare acollidora li consta que viu amb joves més grans que ella, de tant en tant ha passat per casa de la mare per veure-la, no està escolaritzada, i inclòs ha decidit avortar després d’un embaràs no desitjat–i tot això mentre teòricament està sota tutela i protecció de la Direcció de Menors-).

La mare acollidora va portar als tribunals la decisió administrativa. Durant el judici, els infants, consultats pel jutge, van manifestar que estimen a la seva mare i que volen tornar amb ella, que no volen estar al Centre. Aquest mes de març el jutge ha dictat sentència favorable al retorn dels infants amb la mare. La sentència dictamina “su inmediato regreso al domicilio familiar, sin perjuicio del apoyo terapéutico, el seguimiento y control del acogimiento que se estime oportuno por los servicios correspondientes”.

Malgrat aquesta sentència, i donat que l’Administració ha expressat la interposició de recurs a instàncies superiors, la sentència pot trigar a complir-se entre 5 i 18 mesos. És a aquests extrems on no s’hauria d’arribar mai. Perquè tots dos infants diuen que volen tornar amb la mare d’acollida. Perquè el nen està vivint en un Centre-on va entrar amb 9 anys- contra la seva voluntat i separat de la seva germana i de la seva mare. Perquè la nena, sota la tutela de l’Administració, s’ha escapat de diferents centres mai havia marxat de casa seva- i ha estat vivint al carrer, en contacte amb sectors marginals i en aquests moments no saben on o amb qui viu ni de què viu. Pot haver-hi major desprotecció?

Com a Associació en Defensa del Dret de la Infància a la Família, demanem als responsables públics que facilitin el retorn d’aquests menors a casa seva, complint amb urgència la sentència dictada i el desig dels menors. Els pares ens podem equivocar sovint, les famílies no som perfectes i educar no és fàcil, hem d’anar millorant dia a dia... Però la retirada d’un menor de la seva família ha d’estar molt i molt bé sostinguda.

És del tot objectiu - i dolorós- que la situació actual d’aquests menors no respon en absolut al seu interès superior ni als seus desitjos (i la de la nena implica riscos molt greus). Només l’Administració - les persones, els càrrecs públics que teniu ara delegada l’autoritat pública que vetlla per la protecció de la infància- podeu posar remei a la situació d’aquests dos infants permetent el seu retorn a la seva família, per tal d’evitar que el nen continuï al Centre i la nena en total desprotecció i elevat risc. Tenint en compte aquests fets, confiem en la vostra professionalitat i valentia de saber rectificar, de no interposar recurs i d’assegurar el retorn dels infants a la família, posant fi a la seva situació de desprotecció i vulnerabilitat.


ADDIF-Adopció i Acolliment-

Barcelona, Març 2017